dimarts, 1 d’octubre del 2013

La nova Oficina Jove del Bages. Una foto esperada, però incompleta

El dissabte, 28 se setembre, es va fer la inauguració de la nova Oficina Jove del Bages. Està ubicada a l’espai Joan Amades, l’antic Centre Cívic que s’ha transformat per acollir diferents serveis que des de l’Ajuntament de Manresa s’ofereixen als joves de la ciutat, tant des de la Regidoria de Joventut –ManresaJove, Oficina Jove- com des d’altres regidories –programes Laboràlia i Joves per  a l’Ocupació- i que també serà la seu de diferents òrgans de participació juvenil de la ciutat –Consell de Joves, Consell d’Adolescents- i de representació d’entitats juvenils, entre d’altres.

Com en totes les inauguracions, la foto de l’acte mostra els diferents agents i administracions que ho han fet possible: l’Ajuntament de Manresa, amb Valentí Junyent –alcalde- i Àuria Caus –Regidora de Joventut-, la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, a través d’Antoni Reig –Director General de Joventut – i el Consell Comarcal del Bages, representat per Sònia Diaz –Consellera Comarcal de Joventut- . Als parlaments, tots ells van posar en valor la seva aportació a aquest projecte comú.

No cal dir que aquesta era un foto esperada per diferents motius. En primer lloc perquè la creació d’una Oficina Jove ha fet asseure en una mateixa taula Ajuntament i Consell Comarcal per compartir, coordinar, i sumar esforços en matèria d’informació i dinamització juvenil. I aquesta suma d’esforços tindrà una repercussió important tant a nivell local com comarcal. En segon lloc perquè la creació d’una Oficina Jove també comporta una especialització en matèria d’emancipació juvenil, i d’aquesta manera, els joves de la ciutat i la comarca tindran més recursos per afrontar la seva emancipació, amb informació i assessories especialitzades. I en tercer lloc perquè finalitza un periple d’un any en que el Servei d’Informació Juvenil de Manresa i, posteriorment l’Oficina Jove, han estat ubicats en tres espais diferents de la ciutat: l’Institut Lacetània, l’Ateneu de les Bases i ara, finalment, a l’espai Joan Amades.

La foto era esperada, però permeteu-me dir que la foto és incompleta. Sense voler menystenir cap de les tres administracions implicades, ni a la foto ni als parlaments hi va aparèixer el CAE. I crec que això no ha estat just. Des de fa 8 anys, el CAE gestiona el Servei d’Informació Juvenil de Manresa, un servei municipal que va donar continuïtat a la tasca iniciada per l’associació cultural Bloc l’any 1986. En aquests 8 anys, el CAE ha transformat els antics punts d’informació juvenil en un servei modern i professional, ha portat la informació juvenil als centres d’ensenyament secundari de la ciutat, ha posat el servei a Internet, l’ha dinamitzat a través de les xarxes socials, ha generat publicacions i exposicions i ha participat en l’organització d’esdeveniments juvenils com ara la Fira de l’Estudiant o la Trobada de Delegats del Bages. I tot això ho ha fet amb rigor i treballant coordinadament amb totes les administracions implicades.

Tota aquesta feina feta des del Servei d’Informació Juvenil de Manresa ha servit per posar els fonaments del que ara serà l’actual Oficina Jove. Però, a més a més, aquestes actuacions i serveis representen i representaran una part essencial de les tasques i de les funcions que aquesta Oficina ha de desenvolupar d’ara en endavant. I per acabar de reblar el clau, una bona part d’aquesta feina recaurà en les dues dinamitzadores del CAE adscrites al Servei d’Informació Juvenil de Manresa. La seva participació en l’estructura de l’Oficina Jove atorga a l’entitat un paper imprescindible a l’hora de garantir el funcionament ordinari i l’execució de bona part de les actuacions que la nova Oficina Jove es planteja.



Amb vuit anys de trajectòria i amb els dos propers anys per endavant en els quals l’entitat continuarà gestionant el Servei d’Informació Juvenil de Manresa, estic convençut que el CAE també es mereixia sortir a la foto.

divendres, 25 de maig del 2012

Casals d'estiu amb trampa


A partir de l'escrit publicat a Regió 7 (29 de maig de 2012)


S’acosta l’estiu i aquest dies, molts pares i mares decideixen a quin casal o activitat apuntaran els seus fills o filles. Una elecció força difícil perquè cada vegada hi ha més on triar.


Des de l’any 1981, les activitats de vacances amb infants menors de 18 anys s’han regulat a través de successius decrets de la Direcció General de Joventut. El darrer, de l’any 2003, estableix diferents obligacions que han de complir els organitzadors de les activitats: per cada grup de 10 infants hi ha d’haver un/a monitor/a; que com a mínim el 40% d’aquests dirigents disposi d’un títol d’educador/a d’activitats de lleure; la presència d’una persona amb el títol de director/a si el casal té més de 25 infants; la contractació d’unes assegurances de RC i d’accidents amb uns capitals concrets i l’obligació de comunicar a la Direcció General de Joventut la realització d’aquesta activitat. Tot plegat amb la finalitat de garantir les millors mesures de qualitat pedagògica i de seguretat per als infants.


Tot i aquests 30 anys de regulació hi ha dos fets que ens preocupen molt. El primer és que encara a hores d’ara, s’organitzen activitats amb infants ignorant expressament aquesta normativa. Qui ho fa, ho fa com vol, i com que no el notifica, no hi ha possible inspecció. I si no hi ha inspecció, -i si no passa cap incident- perquè patir?


I el segon motiu de preocupació és la proliferació de campus esportius, casals esportius, estades esportives, colònies esportives... aprofitant que el mateix decret 137 exclou aquelles activitats realitzades per entitats esportives federades i pel Consell Català de l’Esport. I és aquí on s’agafen cada vegada més entitats, particulars i ajuntaments a l’hora d’organitzar les seves activitats. Perquè l’exempció no comporta el compliment de cap altra normativa alternativa. Senzillament, la Direcció General de l’Esport no té cap norma que reguli aquestes activitats. Vindria a ser com una mena de trampa legal.


En els dos casos, això es tradueix en unes activitats amb unes majors ràtios nens/monitor, sense requeriments de titulacions, etc.. I això comporta un cost molt menor d’aquestes activitats respecte de les executades d’acord amb el decret 137. I tal com estan les coses, el preu d'inscripció té molt pes a l'hora de fer l'elecció.


I em guardo a la butxaca -per parlar-ne un altre dia- aquelles activitats que es fan obviant la normativa laboral, en les quals els monitors i monitores reben una retribució sense estar degudament contractats, sense respectar el que estableix el Conveni Col·lectiu del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, etc.


És necessària una revisió urgent del marc normatiu de les activitats amb infants. És necessari que entre totes les administracions implicades es consensuïn uns criteris comuns -ràtios nens/monitor, titulacions, assegurances, documentació, notificació, relacions contractuals o  de voluntariat, inspecció...- i a partir d’aquí, que cada administració reguli la seva especificitat.


Com en els jocs, o pactem, respectem i juguem tots amb les mateixes normes, o els que intentem fer-ho correctament prendrem mal.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Jugar a l'institut?

  
El Joc Reial d'Ur està considerat com el joc de taula més antic del món
Publicat a Regió 7 (10 d'abril de 2012)

Fa un parell de setmanes varem fer una sèrie de tallers de jocs de taula del món dins el programa d’activitats de les XXVI jornades cientificotecnològiques de l’Institut Lacetània. Primer varem presentar, a prop de 80 alumnes de 3r d’Eso, com i quan van aparèixer els primers jocs de taula –fa gairebé 5000 anys- i després varem jugar a quatre jocs de taula provinents de quatre cultures ben diferents: el Bagh Chal (del Nepal), el Tablut (escandinau, procedent d’un antic joc víking), el Fanarona (de l’illa de Madagascar)i el Puluc (de Guatemala, amb arrels maies). Un cop acabats els tallers en varem fer una molt bona valoració, destacant-ne l’elevat nivell d’implicació i participació dels alumnes.

Generalment, però, aquestes són unes activitats enverinades. Per un triple motiu. En primer lloc pel mateix concepte de joc. Jugar, per definició, és una activitat lliure, voluntària, no obligada. Quan es planteja com una activitat obligatòria dins l’aula es genera, si més no, una certa incoherència que cal superar. En segon lloc, per l’associació generalitzada que molta gent fa –i els adolescents encara més- entre joc i infants. I quan a un grup d’adolescents els dius “ara jugarem” apareixen unes cares del tipus “aquest tio s’ha flipat” o “de què vas?”. I, en tercer lloc, pel tipus de jocs utilitzats. Quan parlem de jocs de taula originaris de diferents cultures del món parlem, bàsicament, de jocs de tauler, molts d’ells amb més d’un miler d’anys d’antiguitat, amb una mecànica i uns moviments relativament simples i repetitius, sense cap tipus de component tecnològic i amb predomini de l’estratègia per sobre de la destresa. Rés més allunyat del que és un joc per a un adolescent. Una activitat d’aquest tipus, doncs, es pot convertir en una bomba de rellotgeria.

Però aquí entra en joc –mai tant ben dit- el saber fer del monitor o del dinamitzador, i de la seva habilitat o de les estratègies que utilitzi dependrà que aconsegueixi captar l’interès del grup i convertir l’activitat en un espai de descoberta i de nous aprenentatges –sabíeu que el parxís prové d’un antic joc de l'Índia? o que el joc de l’oca ja existia al segle XVII?- i, sobretot, de pràctica lúdica. I ja ho sabem tots: quan juguem, el temps ens passa volant.





dissabte, 11 de febrer del 2012

El repte de les escoles d'educadors/es en el lleure

Publicat a Regió 7 (14 de febrer de 2012)

La setmana passada, des del CAE varem participar a la trobada anual d'escoles d'educadors en el lleure. Es tracta d'un espai de reunió i treball de les trenta escoles que hi ha a Catalunya autoritzades per la Direcció General de Joventut per a impartir els cursos de Monitor/a i Director/a d'activitats de lleure. Sobre la taula un tema calent: l'adaptació de l'actual normativa dels cursos a la nova realitat derivada de l'aprovació, l'any passat, de les qualificacions professionals de Monitor/a i de Director/a.

A Catalunya fa una trentena d'anys que es venen fent cursos de Monitor/a i de Director/a d'activitats de lleure. El que en els seus orígens va ser una formació pensada i dissenyada en exclusiva per als caps dels agrupaments i els monitors/es dels esplais, amb el pas dels anys s'ha hagut d'anar repensant i adaptant per tal de no quedar desfasada. La revisió i actualització constant dels continguts, la incorporació de les noves tecnologies o l'aplicació de procediments de qualitat, són exemples d'aquest feina.

En aquest treball, però, hi ha un element que ha condicionat força l'evolució dels cursos de Monitor/a i de Director/a: l’enfocament professionalitzador que aquesta formació ha anat adquirint. A partir dels anys 90, als cursos de monitors/es hi coincideixen joves que volen dur a terme una intervenció gratuïta i altruista en el marc d'una entitat de lleure amb altres persones que busquen en aquest camp una oportunitat laboral. Aquesta dualitat d'interessos i motivacions ha enriquit els cursos, però ens ha obligat a les escoles a fer esforços molt importants per tal de donar les respostes adients a cada cas. Crec que el resultat és que s’han assolit uns molt bons nivells d'idoneïtat i de qualitat dels actuals cursos. Una mostra d’això és l’interès i l’acceptació que continuen tenint, tant és així que ben aviat s’arribarà a la xifra de 100.000 monitors/es titulats a Catalunya.

Aquest any 2012 les escoles de lleure tenim un repte: adaptar els nostres cursos a les qualificacions professionals i als condicionants metodològics derivats de la formació i l'avaluació per competències. Un repte que estic segur que també assolirem.

dissabte, 10 de desembre del 2011

"VAYA A LA CÁRCEL"

Publicat a Regió 7 (13 de desembre de 2011)

S’acosta Nadal i jo ha he començat a preparar la carta als Reis. Com sempre, a la llista hi haurà un joc. Aquest any em decanto per la “Isla Prohibida”, un joc en el qual els jugadors, convertits en exploradors, ens hem de posar d’acord i cooperar per recollir els quatre tresors que hi ha en una illa que, de mica en mica, es va enfonsant. L’originalitat del joc és que no hi ha un únic guanyador. O bé guanyem tots si aconseguim recuperar els quatre tresors i fugir tots de l’illa, o bé l’illa s’enfonsa amb nosaltres dins i aleshores perdem tots.

Tant de bo que tothom posés un joc a la seva carta dels Reis. N’hi ha per a totes les edats i tots els gustos. D’atzar, d’habilitat, de bluf, d’estratègia... Aprofitant aquest espai jo vull fer el meu humil suggeriment a tot un seguit de “personalitats” que darrerament ocupen titulars als mitjans de comunicació: banquers que es preocupen pel seu patrimoni i el seu futur a costa dels diners dels seus clients; exdirigents d’una de les més importants institucions musicals i culturals del nostre país; gendres reials que s’han embutxacat un munt de diners aprofitant-se de la seva vinculació amb la sang blava; polítics corruptes que han sucat d’aquí i d’allà i els han fet vestits a mida; especuladors sense escrúpols que no tenen cap mena de mirament amb les conseqüències de les seves accions... I així una llarga llista. A tots ells els proposo que aquest Nadal demanin un Monopoly. De fet, no és tracta d’un dels meus jocs preferits, però crec que a ells els pot agradar. Allà poden comprar, vendre, subornar, acumular diners, malbaratar, fer trampes... Gairebé el mateix que fan a la vida real. El gran avantatge és que en el joc, quan han acabat la partida, recullen els diners, els tornen a guardar a la capsa i fins a la propera partida. Per a la resta d’honrats ciutadans i ciutadanes ens aniria molt bé, ja que d’aquesta manera deixarien de jugar amb els nostres diners. De totes maneres, el que el fa més interessant és que aquí no poden fer res per evitar una de les accions del joc, que pel que es veu a la vida real a ells no els afecta: “VAYA A LA CÁRCEL”(*)


(*) M'he quedat amb les ganes de posar-ho sencer: VAYA A LA CÁRCEL, SIN PASAR POR LA LINEA DE SALIDA NI COBRAR LAS 20.000 PTAS. Ho sento però sempre vaig jugar al Monopoly en castellà i amb pessetes

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Els valors de l'esplai

Publicat a Regió 7 (25 d'octubre de 2011)

Encara no fa un mes que el conseller Josep Lluís Cleries va anunciar que des del Departament de Benestar Social i Família es volia impulsar un Pla Nacional de Valors per “reforçar la qualitat humana de la societat”, i per promoure valors com ara “l’esforç, la superació, la solidaritat, la generositat, l’esperit de servei o la mateixa democràcia”. La setmana passada el govern ja va aprovar-ne el programa per tirar-lo endavant.

Això no ha agradat a tothom i, al voltant d’aquesta proposta, s’han alçat diferents veus contràries amb arguments com ara que un govern no ha d’intervenir en aquests temes, que es tracta d’un adoctrinament o que tot plegat és façana i publicitat per emmascarar altres problemes més greus.


Jo no sé com acabarà sent aquest pla nacional, ni com s’articularà, ni quines accions proposarà ni qui les executarà. Però crec que és necessari i imprescindible que el pla tingui en compte aquelles entitats i col·lectius que ja fa anys que treballen en aquesta línia. I d’entre aquestes, vull destacar-ne els centres d’esplai, els agrupaments escoltes o els mijacs, les entitats que anomenem d’educació en el lleure.


Afortunadament, Catalunya compta amb un fort teixit d’entitats que treballen amb infants i joves, aprofitant el seu temps de lleure per dur a terme un treball educatiu, sobretot en valors: d’arrelament i estima al país, al territori, a l’entorn; de voluntat de transformació positiva del món i de l’entorn proper; d’altruisme, de compromís i de servei, d’amistat, de responsabilitat, de respecte i tolerància, de pau...

Una tasca feta per uns caps, per uns monitors i monitores, que hi dediquen de manera entusiasta i des d’una opció voluntària, gratuïta i no remunerada, els seus dissabtes tarda, alguns caps de setmana i part de les seves vacances. Una tasca massa vegades invisible, desconeguda o poc valorada. I una tasca que en alguns casos han de desenvolupar en unes condicions ben precàries, de locals, de suport econòmic, etc.

Tant de bo que aquest Pla Nacional de Valors que ens proposa el conseller també tingui en compte la importància i la transcendència educativa d’aquestes entitats i d’aquesta feina i serveixi per donar-li una major difusió, un major reconeixement públic i un major suport institucional.


dissabte, 4 de juny del 2011

Monitors i monitores oblidats

Publicat a Regió 7 (7 de juny de 2011)


El Departament d’Ensenyament ha aprovat el calendari i l’horari del proper curs escolar. I com era d’esperar ha esvaït els dubtes que planaven sobre aquest tema establint com a criteris els que ja havien avançat abans del procés electoral de la tardor passada, oficialitzant la desaparició (o no) de la setmana blanca i de la sisena hora. Jo em pregunto si els mesos que hi ha hagut entre la presa de possessió del nou govern i l’aprovació d’aquest calendari han servit per consensuar aquestes postures amb la totalitat de la comunitat educativa?

I m’ho pregunto perquè crec que no ha estat així. Suposo que haurà parlat amb mestres i sindicats. Suposo que haurà parlat amb associacions de pares i mares. Però hi ha un altre col•lectiu que n’ha quedat bastant al marge: les entitats i les persones que desenvolupen activitats i serveis educatius en l’entorn escolar. Per dir-ho fàcil parlo de monitors i monitores de menjador, d’acollida o d’extraescolars; parlo de cases de colònies o granges escoles, etc.

Un sector que, només en l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural, mou a Catalunya al voltant de 20.000 treballadors i treballadores, que compta amb una consolidada articulació patronal i sindical i que des de l’any 2005 disposa d’un conveni laboral propi. I que, a més a més, el passat mes d’octubre va veure reconeguda la feina feta amb l’atorgament, per part del mateix Departament, del premi Catalunya d’Educació 2010 a les dues principals associacions empresarials: l’Acellec i l’Aeisc -d’aquesta darrera el CAE i La Fundació La Xarranca en formen part.

Un sector que ha treballat per donar respostes a mancances o dificultats del sistema educatiu: acollida matinal, casals de vacances, colònies i sortides escolars, vetlladors, setmana blanca, sisena hora, etc. Un sector al qual cada vegada se l’hi han exigit majors paràmetres d’innovació, de qualitat, de professionalitat, de viabilitat econòmica per a les famílies, etc. I unes persones que tenen en aquestes activitats la seva ocupació laboral, el seu modus vivendi.

Tant de bo que el Departament d’Ensenyament hagi valorat si les decisions que ha pres també afectaven a aquest sector i a les entitats i a les persones que hi treballen.