A partir de l'escrit publicat a Regió 7 (29 de maig de 2012)
S’acosta l’estiu i aquest dies, molts pares i mares decideixen a quin casal o activitat apuntaran els seus fills o filles. Una elecció força difícil perquè cada vegada hi ha més on triar.
Des de l’any 1981, les activitats de vacances amb infants menors de 18 anys s’han regulat a través de successius decrets de la Direcció General de Joventut. El darrer, de l’any 2003, estableix diferents obligacions que han de complir els organitzadors de les activitats: per cada grup de 10 infants hi ha d’haver un/a monitor/a; que com a mínim el 40% d’aquests dirigents disposi d’un títol d’educador/a d’activitats de lleure; la presència d’una persona amb el títol de director/a si el casal té més de 25 infants; la contractació d’unes assegurances de RC i d’accidents amb uns capitals concrets i l’obligació de comunicar a la Direcció General de Joventut la realització d’aquesta activitat. Tot plegat amb la finalitat de garantir les millors mesures de qualitat pedagògica i de seguretat per als infants.
Tot i aquests 30 anys de regulació hi ha dos fets que ens preocupen molt. El primer és que encara a hores d’ara, s’organitzen activitats amb infants ignorant expressament aquesta normativa. Qui ho fa, ho fa com vol, i com que no el notifica, no hi ha possible inspecció. I si no hi ha inspecció, -i si no passa cap incident- perquè patir?
I el segon motiu de preocupació és la proliferació de campus esportius, casals esportius, estades esportives, colònies esportives... aprofitant que el mateix decret 137 exclou aquelles activitats realitzades per entitats esportives federades i pel Consell Català de l’Esport. I és aquí on s’agafen cada vegada més entitats, particulars i ajuntaments a l’hora d’organitzar les seves activitats. Perquè l’exempció no comporta el compliment de cap altra normativa alternativa. Senzillament, la Direcció General de l’Esport no té cap norma que reguli aquestes activitats. Vindria a ser com una mena de trampa legal.
En els dos casos, això es tradueix en unes activitats amb unes majors ràtios nens/monitor, sense requeriments de titulacions, etc.. I això comporta un cost molt menor d’aquestes activitats respecte de les executades d’acord amb el decret 137. I tal com estan les coses, el preu d'inscripció té molt pes a l'hora de fer l'elecció.
S’acosta l’estiu i aquest dies, molts pares i mares decideixen a quin casal o activitat apuntaran els seus fills o filles. Una elecció força difícil perquè cada vegada hi ha més on triar.
Des de l’any 1981, les activitats de vacances amb infants menors de 18 anys s’han regulat a través de successius decrets de la Direcció General de Joventut. El darrer, de l’any 2003, estableix diferents obligacions que han de complir els organitzadors de les activitats: per cada grup de 10 infants hi ha d’haver un/a monitor/a; que com a mínim el 40% d’aquests dirigents disposi d’un títol d’educador/a d’activitats de lleure; la presència d’una persona amb el títol de director/a si el casal té més de 25 infants; la contractació d’unes assegurances de RC i d’accidents amb uns capitals concrets i l’obligació de comunicar a la Direcció General de Joventut la realització d’aquesta activitat. Tot plegat amb la finalitat de garantir les millors mesures de qualitat pedagògica i de seguretat per als infants.
Tot i aquests 30 anys de regulació hi ha dos fets que ens preocupen molt. El primer és que encara a hores d’ara, s’organitzen activitats amb infants ignorant expressament aquesta normativa. Qui ho fa, ho fa com vol, i com que no el notifica, no hi ha possible inspecció. I si no hi ha inspecció, -i si no passa cap incident- perquè patir?
I el segon motiu de preocupació és la proliferació de campus esportius, casals esportius, estades esportives, colònies esportives... aprofitant que el mateix decret 137 exclou aquelles activitats realitzades per entitats esportives federades i pel Consell Català de l’Esport. I és aquí on s’agafen cada vegada més entitats, particulars i ajuntaments a l’hora d’organitzar les seves activitats. Perquè l’exempció no comporta el compliment de cap altra normativa alternativa. Senzillament, la Direcció General de l’Esport no té cap norma que reguli aquestes activitats. Vindria a ser com una mena de trampa legal.
En els dos casos, això es tradueix en unes activitats amb unes majors ràtios nens/monitor, sense requeriments de titulacions, etc.. I això comporta un cost molt menor d’aquestes activitats respecte de les executades d’acord amb el decret 137. I tal com estan les coses, el preu d'inscripció té molt pes a l'hora de fer l'elecció.
I em guardo a la butxaca -per parlar-ne un altre dia- aquelles activitats que es fan obviant la normativa laboral, en les quals els monitors i monitores reben una retribució sense estar degudament contractats, sense respectar el que estableix el Conveni Col·lectiu del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, etc.
És necessària una revisió urgent del marc normatiu de les activitats amb infants. És necessari que entre totes les administracions implicades es consensuïn uns criteris comuns -ràtios nens/monitor, titulacions, assegurances, documentació, notificació, relacions contractuals o de voluntariat, inspecció...- i a partir d’aquí, que cada administració reguli la seva especificitat.
Com en els jocs, o pactem, respectem i juguem tots amb les mateixes normes, o els que intentem fer-ho correctament prendrem mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada