Jugar a l'institut?

  

El Joc Reial d'Ur està considerat com el joc de taula més antic del món

Publicat a Regió 7 (10 d'abril de 2012)

Fa un parell de setmanes varem fer una sèrie de tallers de jocs de taula del món dins el programa d’activitats de les XXVI jornades cientificotecnològiques de l’Institut Lacetània. Primer varem presentar, a prop de 80 alumnes de 3r d’Eso, com i quan van aparèixer els primers jocs de taula –fa gairebé 5000 anys- i després varem jugar a quatre jocs de taula provinents de quatre cultures ben diferents: el Bagh Chal (del Nepal), el Tablut (escandinau, procedent d’un antic joc víking), el Fanarona (de l’illa de Madagascar)i el Puluc (de Guatemala, amb arrels maies). Un cop acabats els tallers en varem fer una molt bona valoració, destacant-ne l’elevat nivell d’implicació i participació dels alumnes.

Generalment, però, aquestes són unes activitats enverinades. Per un triple motiu. En primer lloc pel mateix concepte de joc. Jugar, per definició, és una activitat lliure, voluntària, no obligada. Quan es planteja com una activitat obligatòria dins l’aula es genera, si més no, una certa incoherència que cal superar. En segon lloc, per l’associació generalitzada que molta gent fa –i els adolescents encara més- entre joc i infants. I quan a un grup d’adolescents els dius “ara jugarem” apareixen unes cares del tipus “aquest tio s’ha flipat” o “de què vas?”. I, en tercer lloc, pel tipus de jocs utilitzats. Quan parlem de jocs de taula originaris de diferents cultures del món parlem, bàsicament, de jocs de tauler, molts d’ells amb més d’un miler d’anys d’antiguitat, amb una mecànica i uns moviments relativament simples i repetitius, sense cap tipus de component tecnològic i amb predomini de l’estratègia per sobre de la destresa. Rés més allunyat del que és un joc per a un adolescent. Una activitat d’aquest tipus, doncs, es pot convertir en una bomba de rellotgeria.

Però aquí entra en joc –mai tant ben dit- el saber fer del monitor o del dinamitzador, i de la seva habilitat o de les estratègies que utilitzi dependrà que aconsegueixi captar l’interès del grup i convertir l’activitat en un espai de descoberta i de nous aprenentatges –sabíeu que el parxís prové d’un antic joc de l'Índia? o que el joc de l’oca ja existia al segle XVII?- i, sobretot, de pràctica lúdica. I ja ho sabem tots: quan juguem, el temps ens passa volant.