dissabte, 4 de juny del 2011

Monitors i monitores oblidats

Publicat a Regió 7 (7 de juny de 2011)


El Departament d’Ensenyament ha aprovat el calendari i l’horari del proper curs escolar. I com era d’esperar ha esvaït els dubtes que planaven sobre aquest tema establint com a criteris els que ja havien avançat abans del procés electoral de la tardor passada, oficialitzant la desaparició (o no) de la setmana blanca i de la sisena hora. Jo em pregunto si els mesos que hi ha hagut entre la presa de possessió del nou govern i l’aprovació d’aquest calendari han servit per consensuar aquestes postures amb la totalitat de la comunitat educativa?

I m’ho pregunto perquè crec que no ha estat així. Suposo que haurà parlat amb mestres i sindicats. Suposo que haurà parlat amb associacions de pares i mares. Però hi ha un altre col•lectiu que n’ha quedat bastant al marge: les entitats i les persones que desenvolupen activitats i serveis educatius en l’entorn escolar. Per dir-ho fàcil parlo de monitors i monitores de menjador, d’acollida o d’extraescolars; parlo de cases de colònies o granges escoles, etc.

Un sector que, només en l’àmbit del lleure educatiu i sociocultural, mou a Catalunya al voltant de 20.000 treballadors i treballadores, que compta amb una consolidada articulació patronal i sindical i que des de l’any 2005 disposa d’un conveni laboral propi. I que, a més a més, el passat mes d’octubre va veure reconeguda la feina feta amb l’atorgament, per part del mateix Departament, del premi Catalunya d’Educació 2010 a les dues principals associacions empresarials: l’Acellec i l’Aeisc -d’aquesta darrera el CAE i La Fundació La Xarranca en formen part.

Un sector que ha treballat per donar respostes a mancances o dificultats del sistema educatiu: acollida matinal, casals de vacances, colònies i sortides escolars, vetlladors, setmana blanca, sisena hora, etc. Un sector al qual cada vegada se l’hi han exigit majors paràmetres d’innovació, de qualitat, de professionalitat, de viabilitat econòmica per a les famílies, etc. I unes persones que tenen en aquestes activitats la seva ocupació laboral, el seu modus vivendi.

Tant de bo que el Departament d’Ensenyament hagi valorat si les decisions que ha pres també afectaven a aquest sector i a les entitats i a les persones que hi treballen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada