Tintín a judici

Publicat a Regió 7 (7-12-2010)

He llegit que un ciutadà congolès resident a Bèlgica ha portat Tintín als tribunals, acusant-lo de racista i de fer apologia del colonialisme, amb l’objectiu de prohibir “Tintín al Congo”. En aquest còmic, publicat per primer cop el 1930, el jove periodista viu les seves aventures en aquest país Africà, que en aquells anys era una colònia belga. I ara, vuitanta anys després de que fos escrit i dibuixat, hi ha qui diu que la visió que en aquells moments tenia Hergé d’aquest país no és correcte d’acord amb els cànons actuals. I que per això cal prohibir-lo.

Per favor, no siguem demagogs ni oportunistes. D’una banda la nostra història, la història de l’home, la història del món, és la que és, ens agradi o no. L’hem de poder explicar tal i com va ser, però no la podem ignorar ni amagar ni la podrem canviar. A ningú li passaria pel cap enderrocar les piràmides d’Egipte pel fet d’haver estat construïdes per esclaus. Tot i així, aquestes construccions han estat considerades Patrimoni de la Humanitat.

I per altra banda, crec –i recomano- que val la pena llegir totes les aventures d’en Tintín per conèixer més bé el seu tarannà (i el del seu creador Hergé) i no quedar-nos en l’anècdota d’una de les seves aventures. En moltes d’elles demostra actituds i comportaments ben nobles: la seva amistat amb Xang l’empeny a anar-lo a rescatar quan sap que ha patit un accident d’avió a l’Himàlaia, o defensa en Zorrino, un indi del Perú a qui no coneix de res, quan és maltractat per dos ganàpies. Només són dos exemples, i a ningú se l’hi acut que per això calgui proposar-lo per al premi Nobel de la Pau.