Una lliçó de seny

Publicat a Regió 7 (08-12-2009)

Tant important és escriure i dir coses com llegir i aprendre. I això és el que he fet aquesta vegada. Dies enrere llegia la notícia de la presentació d’un llibre que ha escrit Albert Puig, un dels tècnics de les categories infantils del Barça, sobre l’èxit del planter. Un cop s’havia parlat de l’acte de presentació es preguntava al tècnic quins eren els “deu manaments” del futbol base del Barça. I en una vintena de línies, l’autor detallava un a un, els punts d’aquest decàleg. I la veritat és que és per treure’s el barret. Aquí en teniu una mostra que tant es podria aplicar al futbol, a la feina, com en moltes de les facetes de la nostra vida.

Jugar, jugar i jugar: com més jugues, més aprens. Superar les etapes de forma natural: creixent amb fermesa i parsimònia. La lluita diària et fa créixer com a persona i com a jugador. Es competeix contra un mateix, després contra l’adversari: primer s’ha de derrotar la mandra i la supèrbia. Com més bona persona, més bon esportista. No deixar d’aprendre: el declivi comença el dia que creus que ho saps tot. La humilitat i l’esforç és la base de l’èxit. I el respecte a tothom i a tot. Il•lusió: no es pot jugar sense il•lusió, és el motor de la vida.

Intento imaginar-me com ha de costar als tècnics de transmetre aquests valors a uns nens i, sobretot, a unes famílies, que fàcilment es deuen enlluernar amb l’èxit dels grans cracs i esperen, per als seus fills, el triomf immediat.

“Chapeau” per aquesta lliçó senzillesa i al mateix temps de seny. I és que el seny és una d’aquelles qualitats que tinc la sensació que cada dia va més a la baixa.